Ací, el vídeo de llançament de la campanya #estimelAhuir, com a suport i reconeixement al treball fet per moltes persones -especialment a Melderomer i la gent de la Plataforma pels pobles de la Safor- i al convenciment compartit que cal estimar, conservar i potenciar este espai protegit.
Al blog personal en faig cinc cèntims: ‘Hem dit i direm que #estimelAhuir‘.
La imatge de Ximo Ferri està presa al camí de la Cuta (a Llocnou de Sant Jeroni, 2011).
Durant molt de temps, hem estat treballant el projecte ‘Enllà del foc‘, en el marc de l’ecomuseu Vernissa VIu. En un altre moment, en parlarem.
A mesura que ens arribaven les imatges, l’impacte era més gran. A partir de la que teniu ací, va sorgir un text breu, que vos deixe tot seguit. La imatge és de Ximo Ferri, de 2011. La resta de la història és ficció.
La seua mà m’empenyia amb insistència. I jo no entenia massa bé què hi féiem. No m’agradava aquell color gris obscur, aquells negres, aquella terra que m’embrutava les sabates noves, i que me les deixava d’un color clar. Intentava aturar-me una vegada i una altra a netejar-me-les. Passava la mà i un tel blanquinós es consumia, i el negre d’aquell xarol tornava a aparèixer; lluentes, amb la llum reflectint-s’hi, com si em picaren l’ullet. I em semblaven de sobte més joioses. Jo ja sabia que unes sabates no poden estar contentes, en realitat era jo qui ho estava quan me les veia ben netes. Però la iaia no em donava treva.