Nou paraules i mitja sobre eines, per a una mostra efímera de la pansa

Reproduïm el treball titulat “Paraules i eines. Mostra efímera de la pansa”, preparat amb Illeta de projectes, per al Col·lectiu Vall de Vernissa (Ecomuseu Vernissa Viu) i Riuraus al Vernissa. Fullet i exposició a Terrateig, 27 d’agost de 2017. Durant l’escaldà del raïm. Riurau de Rocher o de Sinclair (dels oficis).

Cassa, ensofradora (sofrera), falçó, forcat (i rella), gafa, piló, portadora (i cabassos), raqueta i tisores.

Aïllar les eines, per centrar-ne l’atenció, tot i retornant-les al riurau.

Definir les paraules de la pansa. Contar-ne la vida de les ferramentes.

Relacionar-ne els conceptes. Jugar.

Viure-ho, de nou. De manera efímera.

Les definicions estan extretes d’ALCOVER, A.M. i F. de B. MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear. Ed. Moll. Palma, 1962. Les eines formen part de la col·lecció de Federico Artés(Ecomuseu Vernissa Viu), que ens n’ha contat la vida.

1. Forcat (i rella):

Arada per a llaurar amb un sol animal.

Forcat de cameta alta, per no trencar les brocades tendres de la vinya que està fent la moguda. Permetia aproximar-se més a la camada del cep perquè quedara menys espai per a escapsular.

La rella:

Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l’altre, pel qual se subjecta al dental de l’arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs.

La punta de la rella és una font; a base de moltes relles la vinya manté la saó per poder madurar millor el raïm. Aprofita també per tallar bé les calcigues i no punxar-nos quan tallem el raïm.

2. Ensofradora (sofrera):

Instrument compost d’un depòsit metàl·lic amb foradins per on s’expel·leix el sofre per ensofrar els ceps.

El recipient on es col·loca el sofre per polvotirtzar-lo sobre la vinya per combatre la negrilla. L’he utilitzat molt a les vinyes de Salem, quan teníem el raïm per a vi.

3. Falçó:

Ganivet molt corbat i petit, que serveix per a veremar o tallar els raïms.

Em van deixar començar a utilitzar-lo als catorze anys, pel perill que comportava no fer-ne un bon ús. Té un tallat molt afilat, perquè condisca més la faena. Usàvem falçó per apurar el tall al serment, quan el raïm era per a taula, perquè es conservava millor.

4. Tisores:

Instrument compost de dues fulles tallants encreuades i unides per un piu al voltant del qual poden girar, i que, manejades per unes anses o agafadors, serveixen per a tallar tela, paper, làmines de metall, etc.

Les va dur de França el meu germà quan va anar a vendimiar amb una quadrilla de collidors de taronja, encapçalada per Fausto Ferri.

5. Portadora (i cabassos):

Conjunt de dos caixons de fusta destapats lateralment, que van col·locats un a cada costat de bast o albarda d’una bístia, a manera d’arguenells, i serveix per a portar-hi cabassos o cistells plens de fruita.

La portava el burret del tio Fermin de Massa, per carrejar el raïm de l’Alteró al riurau del seu sogre, el tio Pep de Serra. Com que el burret era valent, li carregaven dos cabassos a cada caixó i un damunt l’albarda, amb una manteta a sobre perquè no n’anara caient.

6. Raqueta:

Espècie de pala formada d’un enreixat de cordes molt tibants subjecte a un marc ovalat i proveït de mànec, que serveix per a jugar a la pilota.

Eina de ferro similar a un casso, simulant un xicotet garbell, per traure la brutesa de l’aigua de dins la caldera, quan bull, abans de posar el raïm, durant l’escaldada. Qui utilitzava la raqueta era qui havia de tirar la cassa dins de la caldera.

7. Cassa:

Instrument compost d’un recipient de metall, relativament profund, unit a un mànec llarg, que serveix per a treure matèria líquida o semilíquida i transportar-la a un altre lloc.

Cassa per escaldar raïm. De dos anses, i més ampla del normal, perquè condira més la faena. La treballaven entre dues persones, que calia que treballaren de manera molt ben combinada, tot i creuant un garrot per les anses. Permetia fer-hi molt més raïm i, per tant, també era més pesada. Era propietat de la família Roig, d’Ador.

8. Piló:

Peça gruixuda i massissa de fusta, generalment de forma cilíndrica.

Els que utilitzàvem per a la pansa, aprofitant el material que tenies més a l’abast, podien ser cilíndrics o quadrats. Allò important era que tingueren tots la mateixa alçada. S’utilitzava per a aconseguir espai en alçada entre dos canyissos, per no xafigar el raïm, en el moment d’empilar-lo. Es podien fer piles de sis i set caynissos quan la pansa encara estava verda; quan estava seca, fins a deu.

Els deixàvem entremig dels canyissos, la cassa, etc. quan els guardàvem d’un any per a l’altre. Solíem escaldar-los quan acabàvem amb el raïm, perquè no es corcaren i es conservaren millor.

9. Gafa:

Peça corbada, generalment de metall, que serveix per a subjectar una cosa amb una altra, per a estrènyer l’objecte que s’està treballant, etc.

Les utilitzàvem per girar la pansa d’una manera més ràpida. Posàvem un canyís buit damunt d’un de ple i les féiem servir per agafar-los i girar-los en l’aire, en coordinació entre dues persones. Esta tècnica es feia quan la faena apretava molt, i volien que condira. No obstant, hi havia gent que no era partidària de girar la pansa amb gafes perquè no s’untara la pansa i se soltaren bé els grans que quedaren pegats al canyís; i preferien girar-la a mà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *