“Tèbia és la pau dels cossos en silenci” (al voltant de la poegrafia de ‘Serena barca’ i altres targes)

No sabia que en faríem exactament una poegrafia. De fet, recull la definició del blog de Maria Josep Escrivà (amb el seu permís), qui l’ha presa de Josep Piera:

«Poegrafia» és un terme que agafe prestat de Josep Piera. Podríem referir-lo, més o menys, a la combinació artística de fotografia i poema, o viceversa. Una composició on text (breu i poètic) i imatge es complementen per funcionar com un únic tot visual.

Havíem parlat d’enllestir una tarja, un embolcall, per a allò que realment importa: les paraules i la imatge (com sempre, espectacular, de Natxo Francés). Bé, allò que realment importa, en definitiva, rau entre línies i darrere. Gaudir de la confiança per poder tirar una maneta ja és tot un goig; fer-ho amb una persona com la Maria Josep, un privilegi. 

Aprofite l’entrada per a tornar a desitjar-vos el nou any i per a fer comboi amb motiu de la propera publicació de Serena barca (de Maria Josep Escrivà), a càrrec d’Edicions del Buc. També -i em donareu un poc més de marge- per a recollir unes poques targes que hem preparat estos anys per a compartir poesia (amb diferents motius). Faig cosetes, avance i… ja tal. No sé com dir-ho. Totes m’omplin, tot i que sovint em vénen a grapats.

Vos convide que entreu al blog de Maria Josep per llegir el darrer poema del proper llibre i descarregar-vos-en la tarja. La poegrafia. Vinga, bon any i millor poesia!

I altres targes

2016

bon any 2016

Felicitació de Saforíssims per a 2016, amb un poema de Francesc Parcerisas (Seixanta-un poemes):

capSaforissims2016

”…No toquem res.
Deixa que el sol jugui a la finestra,
que l’ombra morta faci giragonses
damunt els nostres peus. Que allò que és bell,
i allò que és bo, siguin encara
aquesta punta de dolçor quan dius:
«A mi també m’agrada». Ni això cal dir,
perquè aprenem a viure així, no tocant res,
tibant una mica més encara aquest poc temps,
porucs de tot, contents de res,
i tanmateix mitjanament valents
en la il·lusió de fer mans plenes del present”.

2015

-Maria Josep Escrivà. “Camins a punta de dia”

tarjanadal2014b

Ben protegits encara per la son
covats entre silencis d’hivernacle
plançons, neguits, anhels i tants demà
a punt d’obrir els ulls
i veure cel
i beure llum
i engolir aire

i recompondre dia a dia, els solcs,
una mar onejant de vida nova.

 2014

cap

“La finesa de viure
no al costat de les coses, sinó a dintre”
(Laia Noguera)

2012

Maria Josep Escrivà, “Barranc d’Atanasi”

2012barrancCORREU

Creix el temps com creix el verd.
Sega el verd el foc que passa,
igual que, en la nit, el gel
silenciós també passa.

Però creix cendra del foc
i la sega el camí cert.
Tan cert com que, enllà del foc,
sempre, sempre venç el verd.

2011

Text de Maria Josep Escrivà. Imatge de Paco Sastre.

tarjaraim3

 2010

Tot i que amb un objectiu diferent, ací teniu unes targes per felicitar les festes de Nadal i l’any nou, a 2010, de Gandia, Oliva i Dénia, amb el motiu comú de la reivindicació del tren, amb uns versos de Lluís Llach (i el comboi corresponent amb Enric Vengut).

La tria, feta un poc amb pressa, no ha sigut massa exhaustiva. No obstant, uns pocs versos ben elegits ens ajuden i fan un bon paper en moments importants. Què en penseu?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *