El passat 5 de juny va tenir lloc al Casal Jaume I la taula redona “El panorama musical a la Safor: anàlisi i perspectives”. Més enllà del panorama a la comarca, la taula serví per fer una radiografia de la música al nostre país, tot i que l’argumentari va circular majoritàriament entorn a la música clàssica. Uns dies després, Esperança Costa n’escrivia a El País en un reportatge interessantíssim i proper: ‘Músics excel·lents a la recerca de públic‘:
“Una nova generació d’intèrprets i directors es topa amb la crisi i la mancança d’estructures i de reconeixement social”.
Sembla balder haver-ho de dir, però els músics també aspiren que la seua professió es concrete en una eixida laboral; i, d’inici, ens presentaren unes perspectives amb l’emigració com a única eixida. Això, o plantejar-se com a mal menor la possibilitat de sobreviure amb la música, en compte de viure’n -subtil el matís però profund en la realitat; ho explicava de manera serena -i no, per això, menys esgarrifosa- el jove compositor Joan Mont. “Tornar ací per treballar? Com?”. O encara: “decidir viure a casa suposa haver de renunciar a la carrera musical i, en tot cas, viure de la docència -i en casos excepcionals-“, com va advertir Josep Antoni Alberola. Continua llegint