Que tinguem un bon 2017

“Estar viu és això.

Passar pel riu
sense cap pont.
Passar-hi amb tu
o sense.

Perdre’s al bosc,
a galop de la llum
dels arbres despullats.

Deixar-se fondre com la cera.
Perquè les pedres.

Estar viu és això”

Poesia: un fragment del poema XXXIII, de Laia NOGUERA. Triomf. Premi Miquel de Palol. Columna, Barcelona, 2009.
Imatge: Vicent Faus. Camí de Borró, creuant el Vernissa (Ròtova, Almiserà). Desembre de 2016.

Entre saltar el mur de la cultura o ensorrar-lo

Dos pensaments al voltant del 2n Congrés de Gestió Cultural

Confesse que durant molt de temps, quan n’he pensat, he tingut al cap la imatge d’un funcionari a un despatx, amb les idees clares i un catàleg a partir del qual elaborava una programació. Un gestor cultural, saps? Supose que cadascú es crea les imatges a partir de la pròpia experiència. El 2n Congrés de Gestió Cultural m’havia de servir per fer boca de cara a un màster que, ara sí, hem d’encarar. D’inici a fi va ser tot un petit daltabaix; començant per les paraules de Manuel Delgado (UB), qui no defugia tractar, sense pontificar en una direcció o en una altra, la posició del gestor cultural i els perills que en duu la institucionalització, entesa com una mena d’endormiscament. La metàfora -o la proposta- de l’agent doble, amb què va acabar, ens va descol·locar (també, seduir?). Calia bastir una política cultural i, alhora, anar-ne a la contra. Cavalls de Troia en l’administració? La cultura com a ferramenta per a qüestionar-se de manera constant. Continua llegint