Qui #ReviuElRaval?


#ReviuelRaval de Gandia, ja ho sabeu. Pensàvem que no seria possible, acostumats com estàvem a les notícies de tancaments, retallades, subvencions que desapareixen, iniciatives que s’acaben… Crec que no puc dir massa coses noves. Ja deveu tenir la informació de com ha anat la cosa.

Ara bé, qui #reviuelraval? No caldria dir-ho: l’aposta de la societat civil per poder reobrir el Teatre del Raval es concreta en l’aposta d’unes persones -les que composen La Casa Calba, amb l’especial companyia de Pluja Teatre, pares i mares de l’actual Teatre del Raval-, amb el suport i l’alé i l’estima de molta gent. I tot això té un cost, evidentment, igual de concret. No és que vulguem desglossar-ne el pressupost ni llevar-li èpica a l’assumpte, més aviat el contrari. Tot té un cost, i poder obrir el Teatre del Raval no resultarà gratuit.


Ja han organitzat una jornada d’obres obertes, per explicar a la gent interessada, què volen fer; també, per rebre idees, suggeriments i suport en espècie. A més, sense anar més lluny, La Casa Calba ha obert un projecte a Verkami des d’on podem fer la nostra aportació.

Aportar és aportar, ni més ni menys, sempre dins de les nostres possibilitats. En esta ocasió, ho podem fer mitjançant este portal de micromecenatge. He posat el que de moment he pogut, que és poc. I vos anime que també féu el mateix.


Queden pocs dies, i el repte és perfectament assolible (encara em pesa si la crida arriba tard). Tots i totes podem ser crida, tots i totes podem ser mecenes o podem fer-ne més difusió. Això tan concret com la societat organitzada entorn a una iniciativa, que aspira a tenir una cultura activa, viva, irreverent, independent… Això que costa tant, o que costa quelcom tan concret. Obrir el Teatre del Raval, tal com explica Francesc Burgos, no dependrà únicament de la resposta del públic ni de subvencions institucionals -a les que òbviament no renuncien. Caldrà, de nou, fòrmules mixtes, En qualsevol cas, reviu el Raval, de la mà de la societat. Què us sembla?

Molts ànims i sort a les persones valentes que ho han engegat. Tant de bo es contagie l’esperit… O, si volem deixar-nos d’esperits, tant de bo s’encomane la il·lusió, les ganes de preparar projectes engrescadors, amb força i viables, i que el Teatre del Raval siga una iniciativa més de les que vagen refent culturalment el país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.